dimarts, 28 de febrer del 2012

Capítol I: Cuina del món. Koshari - Egipte

4 comentaris:
No us podeu imaginar amb la il·lusió que emprenc aquesta nova secció! Feia mooolt temps que m’anava pel cap fer-ho i per fi ha arribat el moment!!!

Com ja us vaig explicar, el primer lloc al que us vull portar és Egipte! Allà vam anar la meva germana i jo el desembre de 2010...va ser el primer i únic viatge que hem fet juntes i soles i la veritat es que va ser tota una experiència!!! Cada dia una aventura i mai més ben dit...

Per començar, vam marxar exactament el dia 3 de desembre, un parell d’hores abans que la vaga de controladors aeris deixés a terra a milers de passatgers que es van quedar sense poder volar...tot un dia de vols i esperes d'aeroport  per arribar al Caire via Brussel·les. El vol, tot i que hi havia la meitat dels aeroports d'Europa tancats per nevades, afortunadament, va anar bé (excepte els típics retards)! Per sort, vam anar esquivant tots aquests infortunis i ens vam plantar a l’aeroport del Caire a les onze i pico de la nit...no havíem ni avançat dues passes sortint d'agafar les maletes que hi havia vint-i-cinc taxistes “aconssant-nos” per portar-nos al hotel!!! Al final vam acabar anant en una carraca per no sentir-los més! Us aconsello que us agafeu el transfer el primer dia! Va ser un trajecte llarg i que es va fer etern!!! Ni una ni l'altra dèiem res però...no les teníem totes (vam pagar el trajecte a l'avançada)! Aquella gent té un problema amb el clàxon (el toquen a totes hores), la circulació es caòtica...ells deuen estar molt acostumats però per nosaltres va ser una gran impacte l'arribada a la ciutat! Suposo que arribar de dia deu ser diferent... Un cop a l'hotel vam respirar tranquil·les! 
Vam estar cinc dies al Caire allotjades al Intercontinental Semiramis (http://www.ichotelsgroup.com/intercontinental/es/us/locations/cairo-semiramis, totalment recomanable!!! Molt cèntric i amb totes les comoditats!! Us asseguro que val molt la pena!

El segon dia va començar molt millor!!! Després d'un boníssim esmorzar per carregar piles al buffet de l'hotel ens va recollir un guia + xòfer a la recepció de l'hotel per visitar les Piràmides!!! Sense dubte, lo millor que vam veure! La excursió la teníem contractada amb una agència que vam trobar per internet i que tenia bons comentaris, es deia Ramses Tours (www.ramsestours.com) i va anar tot molt bé i molt correcte! El guia, “Yasir”, era molt simpàtic...us deixo unes quantes fotos d'aquell inoblidable dia:




Amb això, a més a més, per primer cop ens poseu cara tots els que no ens coneixeu! La meva germana, la Laura es la que porta el jersei rosa i jo la que vaig amb samarreta negra! Diuen que ens assemblem bastant...de fet, una de les frases que més vam sentir durant el viatge va ser: Are you twins? Ens la repetien contínuament allà on anàvem!

La resta dels dies al Caire van ser per lliure i una aventura continuada! Mai havia estat en un lloc tant caòtic!! El primer dia que vam sortir al carrer soles vam estar deu minuts per creuar el primer carrer!jeje! us podeu imaginar que ni semàfors, ni passos de peatons, ni res que s’assembli!!! al final vam veure que un policia ajudava a creuar un home i vam aprofitar la ocasió! Pues no va el policia i ens demana propina??? Nosaltres al·lucinàvem!!! He de dir que al final li vam agafar el truqui i creuàvem avingudes de 5 i 6 carrils sense problemes! Vam visitar el museu egipci, el zoco de khan el khalili, les típiques mezquites com la de alabastre de la citadella de Saladino, Al azhar (que per mi no tenia molt d’encant, però s’ha de veure...) i d’altres no tant típiques com la del sultà Hassan que hem va encantar, el barri islàmic i el barri copte (que també ho vam fer amb guía de la mateixa agència, en aquesta ocasió el guía es deia Ahmed, molt simpàtic també...hem va proposar matrimoni i tot!jeje!), la Torre del Caire de nit i moltes altres coses! Al meu parer no són necessaris tants dies al Caire per poder visitar bé la ciutat! Nosaltres ens vam fer un fart de voltar i crec que ens vam deixar ben poca cosa per veure i es pot dir que com a tard a les set de la tarda ja ens tancàvem a l’hotel tots els dies!!!

Alguns consellets i observacions després de la nostra estada al Caire:

·Al zoco si no voleu agobios pregunteu per la tenda de Jordi (que és un home que està casat amb una dona catalana) i per lo menos allí no s’ha de regatejar i et deixen mirar amb tranquil·litat
·No deixeu de visitar el café Fishawi al zoco per prendre un té amb menta! mmm que bo
·Per dinar/sopar menjar típic d’allí, bo i barat hi ha un restaurant que es diu Felfela al carrer de Talaat Harb que val molt la pena! Nosaltres el teníem a 5 minuts de l’hotel! Allà es on vam provar el plat que us explicaré avui! Hi havia dos opcions, dinar al mateix carrer Taalat Harb en un Felfela que es tipo take away que es menja allà mateix a peu dret o al mateix cantó amb al carrer Hoda Shaarawi que està el mateix Felfela en versió restaurant (una mica més car)
·Al mateix carrer Talaat Harb, més amunt del Felfela hi ha una gelateria que es diu El Abd que té uns gelats boníssims!!! Encara que no hi ha gaire varietat...quan nosaltres vam estar-hi només n’hi havia de mango, de xocolata i llet. El de mango era boníssissim!!!
Us deixo algunes fotos més de l’estada al Caire:

  
Després d’aquells cinc dies intensos a la ciutat del Caire vam volar fins Sharm el Sheik.


Allà teòricament anàvem a passar uns dies de platja, relax i fer snorkel per veure peixets al mar roig... Abans, però, m’he deixat d’explicar una cosa bastant important...el segon dia d’estada al Caire va sortir a les notícies que un tauró havia mort una turista alemanya unes cales més enllà d’on estava el nostre hotel a Sharm el Sheik...i que vol dir això? Ja us ho podeu imaginar...platges tancades!!! Ohhhhh....
Tot i així, aquells van ser uns dies de relax...no teníem platja però si piscina i la veritat és que és tot un luxe poder fer un banyet en ple mes de desembre!
Aquella zona, encant lo que és encant per mi no acaba de tenir-ne gaire...tot són ressorts, molt enfocat al turisme, està ple d’italians! Jo ho comparo a un carib però molt més tranquil...Llavors, hi havia un “poble” que es deia Naama Bay on es pot anar des dels ressorts en taxi o bus que allò si que era guirilandia!!!jeje!
Com no vam poder disfrutar de la platja i fer el que volíem vam haver de buscar alternatives...i vam contractar una excursió un dia dels que vam anar a Naama Bay al Mont Sinaí! Ens van vendre una excursió amb furgoneta que va ser una mica desastre...no recordo ni l'agència que era però com no és per recomanar-la m'és igual! Van venir més d'una hora tard a recollir-nos, el guía no parlava castellà com ens havíen dit sinó italià, bé, del guía no puc dir-vos res de bo...vam fer més de 500km a més de 160km/hora amb controls cada 50km...uf... i total pel que vam veure...i a més a més, seguint amb la nostra ratxeta aquell dia va ploure i fer fred!! Suposo que no cal que us digui que a Egipte plou tres dies l'any no??? jeje..però bueno, el paisatge si que era espectacular!!! Tot desert! vam veure poblats berebers i desert i més desert...realment, només per això va valer la pena! Després vam anar a Dahab, un poblet, a dinar amb les dos parelles que venien amb nosaltres a l'excursió (italians) i com no, vam acabar la tarda en una fàbrica de perfums...això es típic de les excursions allà...a nosaltres ens van portar a una fàbrica de papiros, una de perfums, una de botelletes per als perfums...uff...això acaba agotant!!! Us deixo unes fotos:


Suposo que si haguéssim pogut disfrutar de la platja els dies haguéssin sigut més productius però ja us dic jo que patir lo que es patir no vam patir... És un lloc ideal per a descansar i desconectar ... i sobretot pels amants del submarinisme, ja que són molt famosos els fons marins de la zona.
La tornada va ser lo més anecdòtic i el "colofón" final de la nostra estada allà...Teòricament volavem de Sharm el Sheik al Caire, del Caire a Munich i de Munich a Barcelona el mateix dia però les coses es van tòrcer una mica...el primer avió que havíem d'agafar, és a dir, de Sharm el Sheik al Caire es va retrassar més de dues hores ja que hi havía una tempesta de sorra al Caire i no es podia aterrar...quan ens vam assabentar d'això ja havíem passat els controls pertinents ( una altra cosa no però de controls aquesta gent en tenen per avorrir...) i vam haver d'esperar en un lloc on només hi havia una cafeteria aquelles dues hores de retràs més les que nosaltres havíem arribat amb antel·lació...però aquella estoneta també vam estar distretes ja que jo no hem trobava gaire bé i vaig tenir la brillant idea d'anar a preguntar si hi havia una farmàcia a l'aeroport...vaig revolucionar tot l'aeroport, va començar a venir gent i fins i tot hem van "assignar" un mànager! ara ric però allà no reia gens...al final va venir una noia que van dir que m'acompanyaria... em van fer deixar el passaport i la targeta d'embarcament (millor no us explico la cara que se'm va quedar) i després de passar mil portes ens vam endinsar en les entranyes de l'aeroport fins que per fi vam arribar...a la farmàcia? no!!! a una clínica!!! No sabía on posar-me!!! I comprovat queda, que t'atengui un metge que no entén paraula del que li dius i tu no entens res del que et diu ell no és lo millor...d'allà vaig sortir amb dues pastilles (suposadament paracetamol) i resant perquè el meu passaport i la meva targeta d'embarcament no haguèssin desaparegut!! Finalment tot va anar bé! Quan li vaig explicar a la meva germana no s'ho creia! Després d'aquest parèntesi per fi vam poder volar cap al Caire...arribàvem amb el temps just però suposadament a temps per agafar el vol a Munich...vam aterrar i vam sortir corrents a buscar les maletes que van trigar lo que no està escrit! d'allà corre i corre i corre i arribem a les sortides i....SORPRESA!!! el vol de Munich cancel·lat per nevades! Allà ja volíem plorar però encara teníem una mínima esperança...després de tres hores de cua al mostrador de Star Alliance ens van dir que no podríem volar aquell dia...a mi em queia la llagrimeta llavors ja..ens van portar a un hotel on vam poder dutxar-nos, sopar i dormir un parell d'horetes i on ens van recollir a les tres del matí per agafar un vol cap a Barcelona amb escala a Frankfurt! Però no s'acaba aquí tot! a Frankfurt vam fer una escala supercurta i vam haver de córrer, i quan dic córrer es correr, fins l'altra punta de l'aeroport (l'aeroport de Frankfurt és ENORME) per arribar esbufegant quan ja estaven tots els passatgers asseguts i les portes a punt de tancar!!! I direu...pot passar algo més?? doncs si!!! Aterrem al Prat i més sorpreses! les nostres maletes no estàven!!! Pensan-t'ho bé es normal...amb el poc temps que vam estar a l'aeroport de Frankfurt era totalment inviable que canviessin les maletes d'avió! Doncs si vols una de bona torna a fer cua per reclamar...vam arribar a casa destrossades i sense maletes!!!

Al cap d'uns dies van començar les revoltes al Caire, va haver-hi temporals a Dahab...ara sempre fem conya i diem que vam sembrar la "desgràcia" per on vam passar... la veritat es que nosaltres ho vam anar esquivant però deu ni do! Això si, poc a poc els records "dolents" s'esborren i només queden coses bones!!! Compartir totes aquelles aventures amb la meva germana va ser tota una experiència! una experiència inoblidable!!! Aquest va ser un viatge molt diferent al que estic acostumada...ja ho anireu veient amb els propers capítols...

I després de tot aquest rotllo que us he pegat aquí va la recepta...la veritat es que conforme he anat escrivint m'anava recordant de més històries...he intentat abreujar...perdoneu si m'he passat!

La recepta és una adaptació d'una recepta que vam trobar en una revista que hi havia en l'avió de tornada amb anglès...how to make Koshari...no ho digueu a ningú però vam arrencar la pàgina...jeje..aquí va:

KOSHARI (versió no picant)


Ingredients:
250g arròs cru
250g llenties (jo les vaig comprar al mercat ja cuites)
250g cigrons cuits
250g pasta (pistón)
3 cebes mitjanes 
sal
oli
pebre
Per a la salsa:
      4 dents d'all
      1 cullereta de café de comí en pols
      salsa de tomàquet (fregit, tipus solís)
      1/2 tassa de vinagre blanc

Elaboració:
Bulliu l'arròs i escorreu-lo. Un cop bullit i escorregut barregeu-lo amb les llenties cuites. A banda, bulliu la pasta. Talleu les cebes a quadradets i fregiu-la ben fregida fins que quedi  ben cruixent. Quan estigui cuita deixeu-la assecar sobre un paper absorbent de cuina. Aprofiteu una mica de l'oli de fregir la ceba i barregeu-lo amb els macarrons per a que aquests agafin sabor.
Per a la salsa heu de posar un bon raig d'oli en un cassó i quan estigui el foc calent tireu els alls ben trinxats. Llavors, baixeu el foc i coeu fins que l'all canviï de color. En aquest moment afegiu el vinagre i poseu-ho a bullir. Un cop hagi bullit afegiu la salsa de tomàquet i salpebreu. Afegiu també el comí i deixeu bullir tot uns minuts més.
Ara ja només us queda emplatar seguint el següent ordre de sota a amunt: arròs i llenties, macarrons, salsa, cigrons i ceba.

És un plat vegetarià bastant complet!!! a nosaltres ens va agradar el contrast de sabors i la veritat es que ens ha quedat prou aconseguit!! això si! si visiteu Egipte i no us agrada el picant recordeu avisar que no us posen la salsa picant...

Espero que us hagi agradat aquest petit viatge! A la propera prometo anar més al gra però aquest cop era impossible!Tot i així espero que ho hagueu disfrutat!!!

Fins aviat!!!


Sandra

diumenge, 26 de febrer del 2012

Strudle de poma

Cap comentari:


Hola, com va tot? Jo aquest cap de setmana estic especialment contenta!!!! I és que m'han donat la molt bona notícia que una amiga que està malalteta, es troba millor!!! Ànims guapa!!!! I totes les bones notícies es mereixen una celebració. I les bones celebracions es fan a taula. Així que m'he decidit a fer un postre que tenia a la llista des de feia moooooooolt de temps. Si no m'equivoco, és un postre originalment austríac, però que s'ha anat extenent arreu. I es fa amb pasta filo. Però crec, que fet amb pasta de full també quedaria bé. També existeix la versió salada. La primera vegada que vaig sentir a parlar d'aquest postre va ser en un karakia. Per a qui no l'hagueu vist mai, és un programa que està molt bé i que ara s'emet els diumenges a la nit al canal 33. Des de llavors, el tenia pendent. I és que a mi totes les postres que portin poma, segur que m'agraden!!!!


Anem amb la recepta.


Ingredients
1 paquet de pasta filo
mantega
2 pomes grogues
1 grapat de panses
1 grapat de nous
1 xorret de rom
80 grams de sucre moreno
el suc de mitja llimona

Elaboració
Preescalfeu el forn a 180º. Peleu les pomes i talleu-les a daus petits. Poseu-les en un bol. Afegiu a les pomes, el sucre, les panses, les nous, el suc de la llimona i el xorret de rom. Remeneu tot bé amb l'ajuda de dues culleres.
D'altra banda escalfeu mantega al microones fins que sigui desfeta. Obriu el paquet de pasta filo, i separeu-ne les fulles. Veureu que en un paquet de 250 gr venen aproximadament 10 fulles. Jo n'he fet servir 6 o 7. Separeu-les i unteu amb un pinzell de mantega les fulles. No cal que ho feu a totes les fulles, cada 2 fulles o així serà suficient. La pasta filo es trenca molt fàcilment, ja que al ser tant fina se seca. Posar-li mantega és una forma de fer-la flexible i així poder manipular-la. 
Poseu el farcit a sobre de la pasta filo a la part central. Deixeu les puntes lliures. Doblegueu la pasta dels costats cap a dintre, i plegueu verticalment la massa fins a formar un paquet. Podeu pintar amb una mica més de mantega just a la unió per a que quedi més ben sellat. doneu-hi la volta, de tal manera que la unió quedi a sota i poseu al forn. 
Haurà d'estar al forn uns 25 minuts. Veureu que queda torradet, però per dintre està molt melòs, ja que la poma queda com una confitura.

Fins aviat!!!!!

Laura

diumenge, 12 de febrer del 2012

Pa de motlle integral

2 comentaris:

Hola a tots!!!!

Feia dies que volia tornar a fer pa de motlle, ja que l'experiència del pa de motlle que vaig fer anteriorment va ser molt bona. Així que, i per variar una mica hem vaig decidir per la versió integral. He de dir que estava boníssim. De veritat, no és cap exageració, estava molt bò!!!! I dic estava per que ja ha passat a millor vida... A més, a vosaltres no us passa que el pa de motlle és més bò l'integral que el normal? A mi si!!!! A més, per a aquells que ja hagueu començat l'operació bikini, us vindrà la mar de bé.
Com en l'anterior ocasió, la recepta l'he tret del bloc de webos fritos, i la podeu trobar aquí. Jo he fet l'amassat amb thermomix, però per a qui no la tingui, també teniu la versió a mà. De veritat que us agradarà!!!
Com a aclariments, dir-vos que la farina integral que he fet servir, és també de blat, i la vaig comprar al supermercat eroski. I les llavors de lli, que hem pensava que no trobaria, també les vaig comprar a l'eroski ( estaven a la secció de coses bio-dietètiques...). I per últim, també comentar que en l'anterior recepta, vaig fer servir un motlle de plum cake, dels de silicona. Però en aquesta ocasió, i deixant-me aconsellar per ells, ho vaig fer amb un motlle d'alumini. I crec que aquest factor ha ajudat bastant al resultat. Ells utilitzen uns motlles especials amb tapa, però amb un motlle normal i un tros de paper d'alumini serveix.

Espero que us animeu a provar-lo!!!!!!


Laura

PD: les torrades d'aquest matí estaven impressionants!!!!!! ( és per a fer una mica d'enveja...)

dimecres, 8 de febrer del 2012

Canelons de confit d'ànec amb escalunyes

2 comentaris:
Hola!!!!

Fa molt temps que teniem aquesta recepta guardada per compartir-la amb tots vosaltres! La vam fer per primera vegada el Nadal passat i ens va agradar tant que aquest any vam reptir! Són uns canelons finíssims amb un toquet dolç que mmmm...He de dir que la recepta original portava la beixamel de carbassa i que l'any passat la vam fer i a mi personalment em va encantar!!! Aquest any vam fer una beixamel normal perquè no a tothom li agradava la carbassa i ho vam deixar amb una beixamel tradicional...tot i així, avui us explicaré les dues maneres i vosaltres ja decidiu que fer...Un cop més, la recepta la vam veure a la revista cuines (número 101)!

Ingredients
6 cuixes d'ànec confitades
400 gr d'escalunyes
150 gr de porto
100 gr de sucre
sal
oli
pebre negre
150g de llet
plaques de canaló
200 gr de parmesà ratllat

Beixamel de carbassa
500 gr de carbasa
500 ml de llet
50 gr de mantega
50 gr de farina
sal pebre negre

Elaboració
Escalfeu les cuixes d'ànec al forn per a treure el greix. Retireu la pell i els ossos i desmolleu la resta. Pareu compte no se us quedi cap os, ja que n'hi ha de molt petits que de vegades passen desapercebuts.
Bulliu les escalunyes sense pell 1 minut. Retireu i sofregiu en una paella amb un raig d'oli, i afegiu el sucre i el porto quan agafin color (jo no tenia porto i vaig utilitzar un xerès sec). Deixeu coure i caramelitzar lentament.
Piqueu la carn de l'ànec i les escalunyes. Si teniu màquina de picar perfecte. I si no ho podeu fer amb un pica 3, l'accesori de la batedora per a picar, o com en el meu cas que vaig utilitzar la thermomix.
Poseu la barreja en una cassola i afegiu la llet i una mica del suc de la cocció de les escalunyes. Afegiu sal i pebre i reserveu.
Bulliu o poseu a remulla les plaques de caneló. A casa des de sempre hem utilitzat les plaques de la marca fadaic que estàn precuinades, i només has de posar-les a remull. Però podeu fer servir les que més us agradin.
Per a fer la beixamel de carbassa, poseu la carbassa al forn a coure. Un cop cuita, tritureu-la. En una cassola, poseu la mantega per a que es desfassi. Agegiu la farina i doneu-hi unes voltes. Afegiu el puré de carbassa i la llet. Poseu sal i pebre i deixeu espessir una mica.
Ompliu ls plaques de canaló amb el farcit, poseu els canalons en una placa de forn i cobriu amb la beixamel. Poseu una mica formatge ratllat per sobre i poseu al forn preescalfat a 180º fins que veieu que està torradet el formatge.
Nosaltres com us deia, vam fer servir beixamel de la de tota la vida. Amb aquesta que us he explicat, aconseguireu un color molt bonic.
En teoria, la recepta diu que és per a 12 canalons, però a nosaltres ens en van sortir bastants més... Vaig pensar que depenia si els havíem plenat més o menys, però hem sembla massa diferència. Ja ens contareu si els feu.

Que vagi de gust!!!!!

Sandra



dimarts, 7 de febrer del 2012

Inauguració nou espai al blog: Cuina del món

Cap comentari:
Una de les meves passions és viatjar i per sort he tingut el plaer de poder fer-ho sovint durant els últims anys...m'encanta descobrir altres cultures, aromes, paissatges, ètnies, costums...i com no...nous plats i sabors.  De fet, crec que de tots els llocs que he visitat, a banda d'altres moltes coses, m'emporto una nova recepta (o vàries) que m'anoto d'alguna o altra manera...es per això que he decidit crear aquest nou espai dintre del nostre blog...
La meva intenció es compartir amb vosaltres dues de les meves aficions a l'hora...a més a més us intentaré explicar, a banda de les receptes en si, alguna que altra historieta o anècdota del viatge, compartir amb vosaltres alguna foto...no sé, sobre la marxa aniré fent...

La primera recepta de Cuina del món, com no pot ser d'una altra manera, serà d'Egipte! I per què Egipte? Doncs perquè és l'únic viatge que hem fet la meva germana Laura i jo juntes i soles...d'aquells dies que vam passar per terres egipcies tenim un grapat d'històries i anècdotes que explicar i també un parell de receptes...així que, Egipte serà el primer destí en aquest nou viatge que us proposo! Ara només he de trobar un foradet per cuinar aquest peculiar plat. Intentaré que sigui ben aviat!!!

Espero que disfruteu d'aquesta nova secció tant com jo ho faré escrivint-la.

Fins aviat! 

Sandra

dijous, 2 de febrer del 2012

Focaccia

2 comentaris:


Hola a tots!!!!! Com ja us vaig explicar al facebook, els reis hem van portar un robot de cuina ( kitchen aid), que a més de ser molt bonic funciona molt bé!!!! És el rei de la reposteria, i l'opinio d'altres bloggers de cuina és inmillorable. A mi hem va arribar la setmana passada, i aquest cap de setmana passat la vam estrenar. I aquesta va ser la recepta escollida: focaccia. 
Aquest pa italià és molt gustós, i penso que aniria molt bé per a qualsevol festa on hi hagi un aperitiu a peu dret. La recepta, la vam treure del bloc el rincon de bea, que per als qui no el conegueu, us el recomano profundament!!!! És una gran repostera, i per a nosaltres, el seu bloc ha estat un dels impulsors a que ens endinsséssim en el món dels blocs de cuina. Ja ens explicareu!!!!

Ingredients ( per a una placa de forn convencional)
2 sobres de royal
440 ml d'aigua tibia
1 cullerada de sucre
180 ml d'oli d'oliva
780 gr de farina normal
2 culleradetes de sal
condiments a escollir: romer, orenga, olives, ceba, bacon, ...

Elaboració
En un bol dissoldre els sobres de royal amb l'aigua tibia. Deixeu reposar 5 minuts. Afegiu el sucre i 120 ml d'oli ( reserveu la resta). Amb el ganxo del robot de cuina ( KA o similar) amasseu a velocitat baixa fins que quedi una massa uniforme.
La massa s'ha de desapegar completament de les parets del bol. Si veieu que a la vostra massa no passa, afegiu una mica més de farina i torneu a amassar. Deixeu reposar la vostra massa tapada amb un drap de cuina fins que dobli el seu volum ( aproximadament 1 hora). 
Passat aquest temps, en una placa de forn poseu els 60 ml d'oli que havieu reservat ( nosaltres vam posar paper de forn a la placa) i estireu la massa i poseu-la damunt de l'oli. Tapeu-la amb un drap de cuina i deixeu reposar una altra vegada fins que dobli el seu volum ( aproximadament 1 hora).
Finalment, amb la punta del dit pressioneu sobre la massa cada 2 cm per donar-li forma i condimenteu amb el que més us agradi. Nosaltres vam fer la meitat amb olives rellenes tallades a trossets, i l'altra meitat amb orenga.
Preescalfeu el forn a 220-230º i coeu durant 20-30 minuts fins que estigui ben torradeta. Deixeu refredar a sobre d'una reixeta, i ja només us quedará tallar i servir.

Que vagi de gust!!!!!



Laura

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...