diumenge, 20 de gener del 2013

Croquetes de carn d'olla

13 comentaris:

Hola a tots!!!! Quant de temps!!!! La veritat es que les receptes dels últims mesos totes les havia preparat la meva germana!! Però bueno, contenta de tornar a estar per aquí.
Aquest cap de setmana donava molt mal temps i vaig pensar que seria perfecte per a passar-lo a la cuina!!! A més a més, havia de fer pràctiques de fotografia, ja que aquesta setmana vaig començar el curs Superstar de Jackie Rueda. Coneixeu la Jackie? Si no la coneixeu, us recomano que passeu pel seu bloc i hi feu una ullada. Ella es periodista i està especialitzada en la part audiovisual. És veneçolana, i viu a Montreal, i fa tallers online de fotografia. Allà hi trobareu tota la informació. Pero sobretot és una comunicadora excepcional, que t'enganxa!!! Molt recomanable de veritat.
Com us deia, m'havia proposat de fer unes quantes receptes, i així ho vaig fer. Com molts caps de setmana, es tracta de fer receptes de base que et facilitin la feina durant la setmana. Així que el dissabte al matí vam anar al mercat, i a la tarde va tocar cuina. Entre d'altres vaig preparar caldo. No hi ha res com un bon plat de sopa en un dia d'hivern!!!! I de la carn que vaig fer servir al caldo, han sortit aquestes croquetes. Ma mare les fa sovint, jo només de quan en quan, però són boníssimes. Es tracta d'una recepta d'aprofitament de tota la vida. I d'això les nostres mares i iaies en saben un rato. La nostra gastronomia tradicional, està plena d'aquestes receptes, i crec que les hauríem de retrobar. Els últims dies no parem de sentir a les notícies, la quantitat de menjar que llencem a les escombreries... i aquesta és la millor manera que això no passi. 
Bueno, aquí va la recepta.

Ingredients ( per a unes 30 croquetes grans):

400 gr de carn d'olla
1 ceba mitjana
3 cullerades soperes colmades de farina 
una mica de mantega
1/2 litre de llet sencera
oli
sal
nou moscada ( opcional)

Elaboració:

Quan la carn del caldo hagi perdut temperatura, i la poguem manipular la desmollem. Jo vaig fer servir pollastre, bou, i pilota. A cada casa el caldo es fa d'una manera, així que feu servir la carn que tingueu. Si no us agrada trobar trossos de carn a la croqueta, podeu triturar amb una picadora. Reservem.
En una paella, poseu un raig d'oli i una mica de mantega. Talleu la ceba ben petita i enrrossiu a la paella. Afegiu sal. Quan tinguem la ceba ben confitada, afegiu la farina, i remeneu bé, procurant que quedi cuita de forma uniforme.
Serà el moment d'afegir la carn i tot seguit la llet. És importat que la llet estigui o bé calenta o bé a temperatura ambient. I sense deixar de remenar, sabreu que la massa està a punt quan passeu la cullera de fusta i es desenganxi de les parets de la paella. Rectifiqueu de sal si és necessari i afegiu la nou moscada si us agrada.
Poseu en una platera de vidre, i una vegada estigui freda, tapeu amb una paper transparent i reserveu a la nevera durant la nit.
Al dia següent només haureu de donar forma a les croquetes i passar per ou i pa ratllat. Les podeu congelar ja d'aquesta manera i quan les hagueu de fer servir, les poseu directament a fregir.

Res més per avui!!! 

Per cert, per als que encara no sabeu, a principis de juny esperem al nostre segon bebé. Serà un nen i encara no sabem com es dirà!!!!

Laura


divendres, 11 de gener del 2013

Capítol 2. Cuina del món: Moussaka - Grècia

6 comentaris:
Per fi!!! La segona entrega!!! Una bona manera d'encetar l'any no?? Sobretot no us podeu perdre la recepta! 

Tots els estius fem un viatge amb els amics (almenys fins ara...jeje). L'estiu del 2011 vam decidir llençar la casa per la finestra i marxar de creuer a les Illes Gregues!!! 

La veritat, llençar la casa no se si ho vam fer o no però una mica si que vam llençar els diners (per al meu gust...). I perquè dic això?? Feia temps que volia anar a les Illes Gregues, de fet, qui no vol anar-hi? però el format creuer em va decepcionar bastant... Jo no ho havia provat mai però aquest tipus de viatge no està fet per mi...Ni pots aprofitar per fer festa a la nit perquè a les 7 del matí t'has de llevar ni pots aprofitar per fer turisme com toca perquè et deixen ben poc temps per visitar les coses...a més a més, si al poc temps que ja et deixen li restes el que tu arribes abans per por de que el vaixell et deixi a terra tens temps just per baixar, tocar terra, fer-te un parell de fotos per després recordar que hi has estat i poca cosa més...potser exagero una mica però...

A més a més, si a tot això li sumes que la animació i el vaixell en si deixaven molt que desitjar acabes pensant...he llençat els diners!!! I amb això no vull deixar per terra els creuers, és una opinió personal totalment. Crec que està molt enfocat a famílies o gent més gran que està disposada a pagar totes les excursions que posa el vaixell i que li agrada anar a "toc de pito" darrera un lolipop o un paraigües (que porten els guies per a que puguis perseguir-los)...A mi, personalment, aquest rotllo no em va gens ni mica!!! També val a dir que gent que havia fet altres creuers van comentar que en quan a serveis i qualitat era molt fluix el nostre vaixell a comparació de les altres companyies en que havien anat. No m'importa dir-vos que vam anar amb Iberocruceros...

Tampoc puc dir que ho vam passar malament eh??? No no, gens ni mica! al final, lo important es adaptar-se... I si una cosa tenim nosaltres es que ens adaptem bastant a tot... Si vam aguantar un tour pel Nord d'Espanya 7 persones amb una autocaravana de 6 durant una setmana i més de 3000km ho podem aguantar tot! jeje! Això ja us ho explicaré un altre dia...

Una altra cosa que vaig trobar fatal de los fatales es que en tot el creuer no ens van fer ni un plat grec!! Us ho podeu creure??? Bé, mentida, una nit per sopar hi havia amanida grega ( que de grega només portava uns trossets de formatge feta)...I us estareu preguntant...vas menjar moussaka?? Doncs no! I per això m'ha tocat fer-la a casa, jeje! He de dir que estava exquisida!! I no es per menys... la recepta era del gran Jamie Oliver..amb això ja tenia molt guanyat...

El que potser més em va decepcionar és el fet de no poder disfrutar de la essència de les illes...no poder anar a sopar a un restaurant de la petita venècia de Mykonos ( i per què no, sortir de festa per allí), no poder patejar-me cada racó i haver-me de quedar unicament amb veure lo típic quan milers de turistes estan fent el mateix que tú (perquè tots els creuers han arribat a l'hora), no poder anar un dia a la platja i poder disfrutar d'aquelles aigües i haver-me d'aconformar amb aquella mini-piscina plagada de gent i d'aigua de dubtosa procedència, no poder disfrutar d'una bona moussaka o qualsevol altra especialitat grega en un restaurant dels recomanats a les guíes, d'aquells que no et pots perdre...en fi, que no, que trigaran en veure'm en un creuer...

Bé, ara us faig un resum del tour i després ja us explico aquesta magnífica (i una mica) laboriosa recepta.

La primera parada la vam fer a Atenes. Va ser l'únic lloc on vam agafar excursió ja que sinó era totalment impossible anar a l'acròpolis així que no ens va quedar altra... bàsicament vam agafar un bus on una guia (prou simpàtica per cert) ens va anar explicant el que veiem a través de la finestra...que poc m'agrada això...i si, vam veure l'acròpolis però entre milions de persones i una calor apustuflant... Tot i així val a dir que impacta bastant!!! També vam tenir temps per fer dos fotos (jo crec que l'autobús no va parar ni el motor) al Estadi Panatenaico i fer un tomb (petitet petitet) pel centre d'Atenes. Suposo que com jo esperava tant tant no va ser tant tant però tot i així em va agradar!


El dia següent vam visitar Santorini i Mykonos! Dos illes a les que m'hagués agradat quedar-me tota una setmana! Les dos tenen molt d'encant!!! 
A Santorini vam pujar amb telecadira (més d'una hora de cua al sol) i vam baixar pel camí de burros! Però no dalt d'un burro no! A peu!jeje! això si! trepitjant totes les caguerades (en perdó), relliscant aquí i allà, aguantant els burros que baixen a tota llet (i els que pugen i els que es creuen) però sobretot rient molt!!! 
A Mykonos vam arribar de cara a la tarda-vespre i vam poder veure una posta de sol xulíssima! Una illeta molt bonica! Llàstima no poder passar la nit allí...


El tercer dia vam visitar Rhodes! Aquest lloc em va sorprendre moltíssim! És una ciutat medieval molt ben conservada! Molt molt bonic! Ara que recordo aquí se'ns va "enganxar" (mira que si son seguidors del blog...) una família que anava en el nostre mateix creuer que com no portaven ni guia ni mapes escoltaven totes les nostres explicacions i ens anaven seguint a tot arreu...jeje!
Igual que Rhodes em va encantar Heraklion (que va ser la nostra següent parada) ni fu ni fa...vam tenir molt poquet temps però la veritat es que tampoc haguéssim estat molt més temps...potser no vam escollir bé el que havíem d'anar a veure però...no, no em va agradar gaire...
Corfú en canvi ja té un altre encant! unes vistes al mar precioses i uns carrerets on perdre's de botiguetes! Molta artesania recordo...sobretot de la fusta de les oliveres...
Si us deia que Rhodes estava ben conservat que us puc dir de Dubrovnik!!! Una ciutat preciosa rodejada de muralles i fortificacions!! En guardo un molt bon record!!! I de fet, m'agradaria moltíssim tornar a Croàcia!
L'última parada va ser a Venècia. Ja hi havia estat dos cops abans però mai hi havia arribat amb vaixell...la arribada va ser ESPECTACULAR! Vam arribar a l'albada, vam haver de matinar molt però va valer la molt la pena!!! Quines vistes!!! Allà vam viure un moment també per recordar... estàvem (tots els valents que ens vam aixecar d'hora) a coberta tots bocabadats davant d'aquelles vistes i salta el capità pel micro i ens diu que aprofitem per visualitzar aquelles imatges, que ens deixem de càmeres i d'històries i que ens quedem amb aquella imatge per a nosaltres....ohhh...va ser molt tendre...tot i així, estàvem tots amb la càmera a la mà...jo no vaig poder evitar per unes quantes fotos... :)
Vist així no sembla que hagi estat tant dolent el creuer no?? jeje! Ja us dic! Malament no vam estar tampoc! Val a dir que el nostre "mosso" de l'habitació es va portar molt bé amb nosaltres!! Cada dia ens deixava alguna figureta feta amb la tovalla o amb els nostres pijames! jeje! Molt majo Manuel! I també el cambrer que ens va tocar, Sidney! L'animació pèssima...i això va ser un gran error! Però bueno, dels errors també s'aprèn no??Potser es que jo no estic per a res acostumada a aquest tipus de viatge i no m'ha acabat de fer el pes...

Sobre les fotos ja veieu que no tenen molt bona qualitat...ara us n'explicaré una de bona! quin desastre!!!jeje! Pues resulta ser que (sense voler) vaig tocar alguna cosa de la càmera i vaig estar tot el viatge fent fotos amb 1Mpx de ressolució! I no me'n vaig adonar fins que vaig arribar a casa i vaig passar les fotos a l'ordenador...aixxx.... O sigui, que si, ho veig clar! Hauré de tornar a fer fotos! Una bona excusa no??jeje!

Ara si! Anem amb la recepta! Espero no haver-me passat!!!



Ingredients (per una safata de 25x25cm):

Ingredients principals:
1kg d'albergínies 
1 tassa d'oli d'oliva 
1 ceba gran tallada a rodanxes fines
450g de carn picada
1 got de vi negre
350g de tomàquet néts, sense aigua i picats (necessitarem aprox 1,4kg de tomàquets)
1 culleradeta de canyella en pols
1 culleradeta de pebre de Jamaica (opcional, jo li vaig posar pebre normal)
sal i pebre
1 culleradeta orenga
25g de formatge parmesà ratllat (a no ser que tingueu el "kefalotiri" que es el que fan servir a grècia)
una mica de julivert picat

Beixamel:

80g de mantega
80g de farina
600ml de llet tèbia
sal i pebre
30g de parmesà ratllat (o kefalotiri)
2 rovells d'ou

Per al topping:
una mica de formatge ratllat
4 cullerades de pa ratllat

Elaboració:

1. Preparar les albergínies: rentar-les bé i, sense pelar-les, tallar-les longitudinalment en rodanxes de 75mm d'espessor i submergir-les amb aigua i sal, durant 30 minuts. Retirar-les de l'aigua prement-les suaument i rentar-les un altre cop i eixugar. Després s'han de fregir amb oli calent fins que agafin un to daurat pàl·lid d'ambdós costats. Retirar del foc i deixar escórrer sobre paper absorvent.

2. Salsa "bolonyesa": saltejar la ceba amb dues cullerades d'oli fins que estigui brillant. Després afegir la carn i saltejar fins que la carn comença a canviar de color. Afegir el vi, agregar el tomàquet, les espècies y la sal. Tapar i coure 20minuts remenant de tant en tant. A continuació, barrejar el formatge ratllat i el julivert.

3. Beixamel (diu Jaime Oliver que és la més difícil): heu de desfer la mantega i, fora del foc, afegir poc a poc la farina tot remenant fins integrar-la. Tornar al foc i afegir poc a poc la llet i els condiments, remenant contínuament. Cuinar a foc lent durant 9-10 minuts, remenant, dins que hagi espessit considerablement. Retirar del foc i deixar reposar breument. A continuació, afegir el formatge i els rovells de l'ou. Es remena una mica més fins a que es vegi espés. No deixar que bulli la salsa després d'això!

4. Per al muntatge: cobrir la safata amb la meitat de les albergínies fregides, després la meitat de la carn i una altra capa d'albergínies i la resta de la carn. A sobre posar la salsa beixamel. Espolvorejar amb formatge ratllat i pa ratllat i enfornar a 180ºC durant una hora fins que la beixamel té una capa daurada. Deixar reposar uns minuts abans de servir per a que sigui més fàcil de tallar.

Aquesta es la recepta que es fa servir més però hi ha gent que hi afegeix una capa de patates en rodanxes fines prèviament fregides. Jo no les vaig posar...

A mi m'ha semblat espectacular! La capa de beixamel de sobre serà difícil de preparar (a mi no m'ho va semblar tampoc) però està boníssima!!! Animeu's a preparar aquest plat! Espero que us hagi agradat la segona entrega i espero que la tercera no costi tant d'arribar...Aquest mes estem a tope de feina o sigui que probablement no publicarem res més però al Febrer a veure si ens posem les piles que tenim moltes coses pendents!

Salut!

Sandra

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...